be

Más de 200.000 niños deambulan de puerta en puerta por las grandes ciudades de Senegal. Son conocidos como los “talibés”. Unos padres que, debido a su extrema  pobreza no pueden sacarlos adelante, los entregan desde muy pequeños a un “marabú” para que les enseñe el Corán y los mantenga. Este religioso utilizará como medio para su propia manutención, la de su familia y todos los gastos,  los beneficios obtenidos de la mendicidad que los talibés ejercen durante todo el día. A cambio reciben la enseñanza del Corán, única formación que recibirán. El maltrato por parte del que se ha convertido en su tutor de facto es habitual, sobre todo si no satisface unos mínimos ingresos que establece el marabú. Las condiciones de vida son infrahumanas; comen poco y mal, duermen hacinados en cualquier sitio, no tienen hábitos de aseo establecidos y ninguna posibilidad de acceder a ningún servicio de salud en el caso de enfermar.

Por lo tanto, estos niños llegarán a adultos sin haber conocido un hogar, sin referentes familiares, sin ningún tipo de formación y sin haber disfrutado de la infancia.

bc

Més de 200.000 nens deambulen de porta en porta per les grans ciutats del Senegal. Són coneguts com els «talibés». Uns pares que, a causa de la seva extrema pobresa no poden tirar-los endavant, els lliuren des de molt petits a un «marabú» perquè els ensenyi l’Alcorà i els mantingui. Aquest religiós utilitzarà com a mitjà per a la seva pròpia manutenció, la de la seva família i totes les despeses, els beneficis obtinguts de la mendicitat que els talibés exerceixen durant tot el dia. A canvi reben l’ensenyament de l’Alcorà, única formació que rebran. El maltractament per part del que s’ha convertit en el seu tutor de facto és habitual, sobretot si no satisfà uns mínims ingressos que estableix el marabú. Les condicions de vida són infrahumanes; mengen poc i malament, dormen amuntegats en qualsevol lloc, no tenen hàbits d’higiene establerts i cap possibilitat d’accedir a cap servei de salut en el cas d’emmalaltir.
Per tant, aquests nens arribaran a adults sense haver conegut una llar, sense referents familiars, sense cap tipus de formació i sense haver gaudit de la infància.

bf

Plus de 200.000 enfants errent de porte à porte dans les grandes villes du Sénégal. Ils sont connus comme «talibés». Les parents qui, en raison de leur extrême pauvreté ne peut pas les mettre, les délivrer de très petit à un «marabou» pour leur enseigner le Coran et maintenu. Cet usage religieux comme un moyen de leur propre soutien, votre famille et toutes les dépenses, les bénéfices à partir desquels les talibés mendient exercice tout au long de la journée. En retour, ils reçoivent l’enseignement du Coran, la seule formation qu’ils recevront. Abus par lequel il est devenu gardien de facto d’habitude, surtout si ne répond pas à un revenu minimum établi par le marabou. Les conditions de vie sont inhumaines; manger peu et mal, le sommeil entassés dans nulle part, pas d’habitudes de toilettage établi et aucune possibilité d’accéder à des services de santé dans le cas des malades.
Par conséquent, ces enfants atteignent les adultes sans avoir connu une maison, pas de références de la famille, sans formation et sans jouir de l’enfance.

añadir otra página.